Marta Juscafresa

Print Friendly, PDF & Email

Collage (2)

 

 

  • Nombre: Marta Juscafresa
  • Edad: 31 años
  • Estatura: 158 cm
  • Ocupación: Autónoma multiusos 😉
  • Están con nosotros desde: 14/10/2014

 

 

Hola a tots. Em dic Marta i tinc 31 anys. Sempre he estat grassoneta. Potser de petita era una nena normaleta però a l’adolescència vaig anar empitjorant fins al punt de no agradar-me gens. Sempre m’ha agradat menjar, i tot i no agradar-me físicament, no em vaig plantejar mai fer dieta per intentar perdre els quilos que em sobraven. Suposo que pensava que qui era lleig era lleig i poc hi podia fer, jo no pensava deixar de menjar. Lo meu no era pesar-me, però crec que vaig arribar a pesar 85 quilos.

I el primer canvi en el meu físic va arribar mentre estudiava segon de batxillerat. Ni jo mateixa entenc molt bé encara que em va passar però vaig perdre molts quilos. Això si, una cosa recordo clarament: ho vaig passar força malament. Crec que a causa dels estudis em vaig començar a posar nerviosa. Aquests nervis els notava a l’estómac i cada cop que menjava no em trobava bé i els nervis s’apoderàvem de mi. Menjava molt poc i fins i tot recordo que els dolços em van arribar a fer fàstic. Els dolços! Va ser una mala època i fins i tot vaig renunciar a fer la Selectivitat. Així vaig estar una bona temporada, i crec que vaig arribar als 60 quilos. Si, físicament estava molt més maca, m’agradava per primer cop, però el procés que vaig passar per arribar-hi no em va agradar gens.

Aleshores, l’any 2004, vaig tenir la immensa sort de conèixer l’Albert. Gràcies a ell aquests nervis van començar a desaparèixer i poc a poc vaig començar a gaudir de nou del menjar. A mesura que van anar passant els anys vaig anar guanyant quilos de nou.

Vaig conèixer la Núria quan estava estudiant quart de japonès a la EOI, l’any 2010, si no vaig errada. Poc a poc ens vam fer amigues i no vaig trigar molt a adonar-me que és una crac en tot el que fa. Després vam conèixer en Carles, en Sherlock… i vam tenir la sort de presenciar els inicis del que és ara Love YourSelf. Va ser aleshores quan vaig pensar que la Núria em podia ajudar, tot i que tampoc em veia capaç de fer dieta. Al setembre del 2013 l’Albert i jo vam marxar al Japó a estudiar un any. Va ser una experiència única i inoblidable, ens ho vam passar genial, i naturalment els dos vam agafar encara més quilos de més. No em trobava a gust amb mi mateixa, fins i tot em va arribar a molestar una mica el genoll. Va ser aleshores quan alguna cosa en el meu cap va reaccionar i em vaig decidir a canviar. Això no podia continuar així. No volia tornar a ser el que havia sigut. Mentre encara estava al Japó vaig demanar visita amb la Núria, i el 14 d’octubre del 2014 va ser el dia escollit. Estava decidida a canviar i a confiar en ella. Em vaig trobar amb 75 quilos i un llarg camí per recórrer.

Reconec que quan vaig preparar la meva primera amanida de pasta vaig pensar que alguna cosa estava fent malament, era molt menjar! No quadrava… Com m’havia d’aprimar així? Havia de menjar cinc cops al dia i molta més quantitat de la que estava acostumada. La primera setmana no podia amb mi. Però em vaig anar acostumant. I increïblement, un mes després havia perdut 3 quilos! I menjant així de bé! No semblava una dieta! Si, d’acord, si sortia, havia d’anar amb carmanyola, he renunciat a molts menjars familiars i amb amics, a l’estiu reconec que m’ha costat més, però una cosa està clara, ha valgut molt la pena. Ara puc dir amb orgull que he perdut 20 quilos, que em trobo molt millor, que m’agrado, que puc comprar-me roba que m’agrada sense pensar “això no m’entra”, i el més important, que estic saludable.

Núria, Carles, mai us podré agrair prou el que heu fet per mi. Moltíssimes Gràcies!!

 

Comentarios

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.